Hola companys/es! Com tots vosaltres fa dues setmanes que hem començat el tercer trimestre. En el meu comentari de benvinguda us vaig dir que a la classe on faig les pràctiques hi havia infants amb NEE però encara no havia parlat molt d'ells. Aquests alumnes són en Tomeu i en Hakim. Les tasques que fan aquests alumnes són tasques per a nins de 4 anys, fan tasques de motricitat i de recompte d'objectes.
En Tomeu és un infant amb
X Fràgil, La Síndrome X Fràgil és la causa més comuna de discapacitat intel·lectual hederitària. Les característiques clíniques d'aquesta síndrome inclouen un conjunt de trets conductuals com : retard mental, problemes en l'aprenentatge, hiperactivitat , falta d'atenció, escassa comunicació social i en alguns casos comportaments autistes. A mesura que ha anat passant ell temps he pogut observar ben clarament aquests comportaments amb en Tomeu. He observat que quan em parla no em mira mai als ulls per això quan li parlo intento fer-ho d'una manera que atregui la seva atenció, també li costa molt escoltar un temps relativament llarg. A en Tomeu li molesta molt el soroll i si a classe xerram fort i a la vegada ell es posa molt nerviós i comença a fer moviements esteriotipats com per exemple mossegar-se els dits. Tot i això m'agradaria dir que altres alumnes tenen un gran respecte a ne'n Tomeu sempre l'ajuden i quan es posa nerviós tots fan silenci perquè ells es calmi. A més el temps del pati sempre juguen amb ell a futbol. El que he notat també és que quan fem les tasques de motricitat i ell ho fa totsol ho fa de manera ràpida i descontrolada i sempre acaba demanant-me ajuda, per ajudar-lo envers d'agafar-li mà i mourer-la només li aguant i és ell el que realment fa l'exercici (encara que ell es pensi que sóc jo que li faig moure). Pareix que si no li agafo la mà no es sent segur del que fa.
L'altre alumne en Hakim pateix ela
Síndrome de Noonan i amés va ser escolaritzat tard. La Síndrome de Noonan és un trastorn genètic amb mutació al cromosoma 12 causant una de les més fraqüents cardiopatíes congènites. La Síndrome de Noonan apareix amb la mateixa freqüència que la Síndrome de Down, 1 de cada 1000 nouvinguts. Els signes més notoris en aquest trastorn són: cardiopatíes, anomalies facials, tòrax excavat, retràs mental, estatura baixa, retard de la pubertat.
En Hakim té un any més que els seus companys, però va ser escolaritzat tard, encara du paquet i pateix mancances de coneixement. El que hem observat però és que en Hakim no té tantes dificultats en els aprenentatges com en Tomeu. Ell posa molt d'interès en aprendre i la mestra m'ha comentat que ha fet una gran evolució en la parla i la motricitat i que pensa que l'any que ve ja li donaran material de primer. Per treballar amb en Hakim, amés d'utilitzar les fitxes que utilitzam també amb en Tomeu , vàrem pensar que haviem de treballar la força ja que degut a la seva malaltia és mínima, per treballar-la vàrem dur aquell paper de bolletes que entra amb el electrodomèstics i ell amb l'ajuda d'en Tomeu les explotàven. En Hakim també té molt poca visió . En Hakim, com en Tomeu està molt acceptat en el grup de classe, com que els seus companys saben que és dèbil el cuiden molt i tenen cura de que no es faci mal. El que he notat amb en Hakim és que , al contrari que en Tomeu, el temps del pati sempre està al mateix lloc i normalment totsol i això m'estranya perquè ell és una persona molt sociable.
Amb aquests dos alumnes intento treballar-hi molt, per exemple a anglès intento que aprenguin el vocabulari mínim. Per exemple en Hakim ja coneix el colors, per repassar-los cada vegada que pintam i necessito un color li deman en anglès i ell respòn correctament.
La tutora també intenta integrar-los el que pot a les classes, les fa explicar el que han fet el cap de setmana etc. Amb ells moltes vegades ve l'AT i fan les feinetes amb ell.
La relació que hi ha entre el dos alumnes és de total dependència ja que si un falta a classe, l'altre es sent com a desempararat i sempre demana per ell. Penso que potser això és així perquè són companys de taula i crec que seria bò que els dos s'aseguessin amb altres companys.
Per acabar penso que no és fan massa activitats on aquests dos nens puguin participar amb tota la classe.