Dimecres passat vaig assistir a la
reunió que la tutora va convocar amb una mare d'una alumne.
La tutora va informar a la mare que la seva filla necessitava repetir
perquè no assolia els coneixements necessaris per passar al segon cicle.
Na Xisca, la tutora, li va explicar de la millor manera:
Li va dir que la seva filla havia evolucionat positivament però que no li
bastava per passar a tercer. Li va explicar que si la nena passava a tercer el
que passaria seria que no podria seguir el ritme del seus companys, i que
com ja ha passat enguany, el seu estat d'ànim decauria. Que el millor era
que repetís i que assentés bé els coneixements mínims que s'han de tenir quan
s'acabi el primer cicle, així, la nena passaria a tercer més tranquil·la i més
motivada.
Li varem mostrar totes les proves on es veia clar que la nena no arribava
als mínims.
Però la mare no ho va entendre, va dir que un fill seu ja havia hagut de
repetir i que no volia que la seva filla també ho fes.
Els pares hi ha vegades que no entenen el que és millor pels nens i és molt
difícil fer-los veure que la mestra no ho fa perquè vol sinó per un bé de
l'alumne.
La repetició està molt mal vista entre els pares, s'hauria d'intentar
conscienciar-los sobre les avantatges de la repetició en segons quins casos.
